OPOSICIÓ
[1344; del ll. td. oppositio, -ōnis, íd.]
f 1 1 Acció d'oposar o d'oposar-se;
2 l'efecte.
2 Qualitat d'oposat.
6 POLÍT 1 Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
Es evident que la lluita pel poder polític ha de ser pacifica, però en qualsevol cas, hi ha de ser. Si una persona es presenta com a cap de llista per guanyar unes eleccions municipals només poden passar dues coses. Que guanyi, i per tant obtingui l'alcaldia i hagi de fer d'alcalde, governant el poble assumint les seves responsabilitats, o que perdi i s'hagi de quedar a l'oposició. En aquest segon cas també ha d'assumir les seves responsabilitats defensant al poble que l'ha votat i informant-lo de tot el que succeeïxi. Es cert que hi han alcaldies on l'oposició no pot portar res a priori, ja que qui guanyi sempre ho farà per majoria, si més no en principi. En aquests casos, on la democràcia es substituïda per l'oligarquia es encara més necessària l'oposició. Només la comunicació farà saber al poble el que està passant i només així un cap de llista podrà està moralment tranquil. En els casos on aquest cap de llista no pot afrontar la feina que això representa, es millor que faci un pas endarrere i cedeixi el pas als seus companys de partit. Es molt probable que amb la seva experiència i les ganes dels seus companys puguin afrontar uns nous comicis i qui sap, poder-los guanyar!!. De moment hauran demostrat als seus votants que es mereixien aquells vots.
.jpg)
