INTRODUCCIÓ

El meu nom és Albert Torres i Rodríguez, tinc 40 anys, estic casat, tinc dos fills i soc veí de La Pobla de Lillet. Com molts Poblatans provinc del tèxtil. Ja fa uns anys la meva dona i jo varem decidir que aquest poble sería on creixerien els nostres fills, per tant estem aquí perquè volem. Som Poblatans per elecció. Hem vingut aquí per treballar, per invertir en el nostre futur i varem triar La Pobla de Lillet perquè ens agrada el poble i la seva gent, te un futur magnific i està ple de possibilitats.

Crec, però, que el bipartidisme regnant a La Pobla de Lillet fa que la democràcia només existeixi el dia de les votacions, un dia cada quatre anys. El partit que guanyi, sigui el que sigui, te quatre anys per fer el que li doni la gana, sense que ningú pugui evitar accions discutibles. El fet que hi hagin 9 regidors i 2 partits amb representació crea aquesta situació. Es el que s'en diu oligarquia. Es per aquest motiu que a alguns polítics els interessa que el poble estigui dividit en dos grups. Així el que guanyi sempre ho farà per majoria. Això només crea que recels entre els veïns, desconfiances, injustícies, enveges i hipocresia.

Som molts els veïns que volem transparència en les accions municipals. Volem saber com s'estan gestionant els nostres diners, volem opinar i decidir sobre el nostre poble, saber que esperan fer amb el nostre futur. Volem equitat; la feina ben feta està ben feta, la faci qui la faci.

Es el meu esforç intentar que els Poblatans rebem el que ens mereixem i que les coses que estiguin bé, tinguin suport municipal, les proposi qui les proposi. No pot ser que si algun familiar o simpatitzant de l'oposició presenta un bon projecte, un negoci o tingui una necessitat, pugui no ser escoltat ni atès com es mereix només per ser "de l' altre banda".

A algú li sona la frase "a l'oposició ni aigua"?

NO POT SER QUE ELS POBLATANS ESTIGUIN DIVIDITS PER DOS PARTITS POLÍTICS. NO POT SER QUE ELS POBLATANS NO PUGUIN DECIDIR SOBRE EL SEU POBLE.

Tots els escrits i opinions d'aquest bloc son de la meva responsabilitat ja que els escric jo. No hi ha ningú que em digui que haig de dir ni com ho haig de fer, per tant responc de tots, signant cada un d'ells. Demano disculpes si s'escapa algun detall d'ortografia.

Si qualsevol persona vol opinar sobre aquests escrits, ja sigui mostrant el seu acord o el seu desacord podrà fer-ho sense problemes, però haurà de donar el seu nom i cognoms. Si donem la cara, aquí la donem tots. Si algú vol utilitzar aquest espai per opinar podrà fer-ho quan vulgui, sempre signant les seves opinions i responsabilitzant-se dels seus escrits.

divendres, 28 d’agost del 2009

12/ A L' AMIC QUE M'HA RATLLAT EL COTXE

Em sap greu, però no vas aconseguir el que volies. Quant vaig veure que em vas ratllar el cotxe em va donar el riure. El riure per veure l'ignorant que ets, la poca cosa que representes, la teva falta de la veritat al no poder discutir amb paraules fets evidents, la teva ignorància. Ho estava esperant. I ja trigaves massa. Està clar que alguna cosa tens ha veure amb els escrits anteriors i tu mateix et deixes veure! Poder et pensaves que m'emprenyaria, que m'agafaria mala llet. Doncs em sap greu però has aconseguit tot el contrari i a sobre em dones la raó. Ja ho deia al quart escrit. La Pobla de Lillet a vegades sembla una Republica Bananera i tu ets un clar exemple. Gràcies per existir, gràcies per ser un merda, sense tu la ignorància, el mal gust, la falta de la veritat, l'ordinari i baix de mena, no tindria sentit. Gràcies per recodar-me l'afortunat que sóc al no ser com tu. Realment la teva mare es va lluir al parir-te i t'un pare no ho fa pitjor.
Veig que encara no has aprés aquella màxima que diu, que tot allò que es paga amb diners, no val res... ignorant!!!

divendres, 14 d’agost del 2009

11/ EL GOVERN DE MADRID ENS ROBA

XIFRES QUE FAN PENSAR (extret del Cercle d’Estudis Sobiranistes)

· 20% inferior és el que varen rebre els estudiants catalans en concepte de beques
· 64% és el percentatge de la recaptació dels catalans per a fins socials que es queda a Espanya el 2008
· 37,72% dels trens més "obsolets" de tot l'Estat circulen a Catalunya, mentre que únicament el 9% a la Comunitat de Madrid
· 1000 milions d'€ més d'inversió en rodalies és el que s'emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 Km menys de vies
· 100 % de temps addicional és el que triga el tren entre Barcelona i l'aeroport el 2007 comparat amb el 1982.
· 85% de l’obra pública a Catalunya pressupostada per l’Estat l’any 2007 no s’ha fet.
· 51,2% són els recursos que ha destinat el Ministerio de Cultura a Madrid, mentre que a Catalunya és el 2,8%
· 0€ per al català, 90 milions € per l'espanyol. El govern espanyol destina el 2008 90 milions d'€ per l'Instituto Cervantes.
· 29 Lleis i Decrets contra Catalunya, en any i mig.
· 6 posicions ha perdut Catalunya en competitivitat IMD en tres anys, baixant de la 28 a la 34 entre 2003 i 2006.
· 6 són les vegades que multiplica la inversió de Barajas en relació a El Prat
· 12'7 milions € en mesures mediambientals per l'aeroport de Barcelona, 300 milions per a Barajas.
· 7% de les inversions en infraestructures elèctriques s'han fet per l'Estat a Catalunya el 2006.
· 26% dels llocs de treball catalans són de titulació superior el 2006, baixant del 26'6% del 2005, i fent-se superar per Espanya.
· 20 KM d'autovies ha fet l'Estat a la província de Barcelona en 1985-2005.A Madrid n'ha fet 600 km.
· 0'90 Km d'autovia gratuïta cada 10.000 catalans, 2'35 km cada 10.000 espanyols el 2007.
· 5'9% de les autovies en construcció el 2008 per l'Estat es fan a Catalunya.
· 69% de les importacions catalanes són de fora de l'Estat el 2005.
· 46% de les exportacions catalanes el 2005 van fora de l'Estat.
· 9ª entre les CCAA per poder adquisitiu en 2006.
· 12ª en creixement és Catalunya entre les C.C.A.A. entre 2006 i 2008
· 34 milions € és la subvenció rebuda a Madrid pel Consejo Superior de Deportes, mentre a Catalunya 7,5 milions
· 12% és la inversió a Catalunya de l'Estat entre 1986 i 1997 quan té el 16% de població
· 1.251 milions € serien els beneficis de l’inexistent TGV Madrid-Barcelona-França, 2.036 milions d'euros el dèficit de la línia Madrid-Sevilla.
QUANT VULGUEU, SEGUIM...

dijous, 13 d’agost del 2009

10/ PROHIBIT MENJAR-SE ELS MOCS, TIRAR PEDRES AL RIU I ANAR AMB PATINET PER LA PLAÇA DEL AJUNTAMENT

Sempre m'han fet gràcia aquells cartells que posaven a alguna plaça on deia, "PROHIBIDO JUGAR A PELOTA". Em recorden a aquells temps antics d'opressió fascista i de mal rotllo, on simplement uns "nanos" que tenien la necessitat i la sort de poder jugar al carrer, tot un luxe en els temps que corren, intentaven ser feliços, correr i riure amb els amics. Avui, però, em canviat aquells cartells per un més divertit i trist alhora. Després de fer un dispendi econòmic sense mides, ara a la plaça del ajuntament de La Pobla de Lillet, pretenen prohibir que els "nanos" voltin amb patinet o amb bicicleta. Divertit, perquè els xavals frisan per anar a la plaça per portar la contraria. Alguns diuen "amb ho bé que es patina a la plaça, com volen que no hi anem aquests del ajuntament?" Evident!. Trist, pel simple fet de que una inversió feta amb diner públic, prohibeixi als "nanos" disfrutar del poc espai públic que tenim a La Pobla de Lillet. Un poble que quasi no disposa ni de plaçes per corre ni d' espais verds on poder voltar.
El que més gràcia em fa es que algu pretengui posar marbre al terra de la plaça del ajuntamnet sense que l'entorn el malmeti. Haver-ho pensat abans. Jo per si de cas, també prohibiria a les senyores anar amb tacons, a Sant Pere fer que plogui i al nostre estimat astre Rei, que apreti massa fort al estiu, no fos cas que el marbre s'espatlli!!!
Per sort frases del tipus, prohibit menjar-se els mocs, prohibit tirar pedres al riu, prohibit jugar a pilota, prohibit menjar-se les ungles o prohibit anar amb patinet per la plaça del ajuntament, NO ES CUMPLIRAN MAI!!.

dimarts, 4 d’agost del 2009

9/ QUE LI ESTEU FENT AL PONT DE LA XICA?

Pont de ca la Petita, pont de la Farmàcia o Pont de la Xica. Son diversos els noms que es fan servir per anomenar aquest pont del romànic. Construït després del Pont Vell, aquest pont va unir la vila amb els barris de Furrioles i Coromines. Antigament aquests ponts eran l'unió entre Comarques i es feien pagar peatges a les persones per trevesarlos. Imaginem-nos l'importància d'aquests Ponts que fins i tot hi havia qui deixava al seu testament tota la seva riquesa per poder-los construir. Avui els travessem cada dia sense donar-li mes importància, però no ens hauríem d'oblidar que el Pont de la Xica, te uns 600 aproximadament. Dit així sona com si res, però si pensem que avui encara pot ser trevassat per vehicles de cert tonatge, no deixa de sorprendre que una feina feta fa tants anys per uns operaris sense formació acadèmica, ni estudis, ni ordinadors, ni programes informàtics, pugui sense esforç aparent, poder suportar tot aquest pes, any rere any. Hi havia però una cosa de la qual aquestes persones anaven sobrades. Anaven sobrades de sentit comú i bon gust. Un sentit comú que els hi deia com posaven una pedra darrera un altre, com les unien. Com picar-la, com col·locar-la. Un sentit comú que els guiava per construir bastides de fusta, que els ajudaven a aixecar amb proesa la construcció d' un pont. El Pont de la Xica. Bon gust per la feina ben feta. Tot i així sempre es perdien vides en la construcció d'aquests ponts i es per aquest motiu que sempre he defensat que per honrar la feina tant dura i precisa d'aquestes persones i per lloar l' obra feta, cal preservar aquestes construccions del pas del temps, sempre sent fidels a la feina inicial, a la història, procurant no modificar en res l'original i no afegint cap tipus de material, forma i color que difereixin del inicial. Es per això que redacto aquest escrit. Per queixar-me de que estùpit que pot arribar a ser l'ésser humà. Es evident que calia arranjar el terra del pont, però hi han moltes solucions tècnicament mes bones, durables i econòmiques per aconseguir que el terra no patini durant una pluja o una glaçada. Solucions que, un exemple, imitin una llamborda amb la superfície anti lliscant, aconseguint d'aquesta forma resoldre el tema de la seguretat i el de l' imatge arquitectònica en el seu conjunt. Col.locar una rampa de plàstic amb un acabat raspós imitant fusta per evitar relliscades, pot semblar una bona solució, però aquells antics operaris sabrien avui en dia que el plàstic no reté l'escalfor del sol, i que un cop plogui i/o la superfície del terra glassi, serà molt difícil treure el gel del terra. Estic segur que qualsevol d'aquells operaris sense carrera ho faria molt millor que molt il·luminats d' arquitectura d' aquest poble. Pagaré una "copeta" al primer que el proper hivern vagi directe el terra. Desitjo que no sigui una persona gran ja que les recuperacions d'un maluc trencat son molt llargues i doloroses. Ara el que cal per rematar la "feina ben feta" es posar unes "baranetes" i així la cagada serà perfecte. L'única cosa que em complau es pensar que si el pont te uns 600 anys d'història, només li caldrà esperar-ne 2 per tindre l'esperança de que un nou ajuntament tingui en bé mirar de millorar els nostres ponts i pugui desfer la merda de feina que ara li ha tocat viure a l'historia del Pont de la Xica. Llàstima que el sentit comú i el bon gust no es puguin receptar al ambulatori ja que hi han persones que s'ho tindrien que injectar per vena! Hi ha una dita castellana que diu,"no está hecha la miel para la boca del cerdo" i segur que algun amic del romànic deu d'estar pensat el mateix. Si algú encara no ho ha entès que pugi sobra el Pont de la Xica i que miri al Llobregat. (vigilant de no caure!!) Més clar, aigua!! ( i del Llobregat)
Afegit el 24/08/2009
Es una llàstima però no ha calgut esperar a l'hivern perqué una poblatana s'hagi trencat una cama. Es evident que les assegurances cubriran aquest dany, però si en lloc de caure la Beti, una noia jove, hagués caigut una avia, i en lloc de trencar-se el peroné es trenqués el maluc, es recuperaría amb tanta facilitat? Podem solventar totes les incidències pagan diners?
Ja ho deia un politic. La feina ben feta no te fronteres!!

8/ LA PRIVACITAT DE CORREUS

Que trist que és que una persona honrada i treballadora hagi de cometre un delicte per demostrar d'una forma fefaent que algunes institucions ho fan malament. Correus te una màxima, que és la privacitat del correu que manipula. La nostre intimitat està resguardada per persones que treballen com a funcionaris de Correus i que es preocupen de que ningú tingui accés a la nostre informació; cartes, certificats, documents, factures, etc.
A La Pobla de Lillet, tot i ser un poble petit, disposem d'un local de correus on les nostres carteres, guarden i distribueixen amb cura el nostre correu personal.
El fet més important, però, es que quant elles marxen, el local queda tancat amb pany i clau, i ningú, a excepció d'elles, te accés als nostre documents particulars, aconseguint d'aquesta forma que ningú pugui violar la nostre intimitat.
Per contra a Guardiola de Berguedà des de que l'ajuntament va cedir un espai a Correus ubicat al distribuïdor de l'entrada, just al costat del lavabo, el correu allà queda al accés de tothom que s'ho proposi. Allà també les carteres i els carters guarden i distribueixen amb cura el correu, però amb la diferencia que quant marxen perden tot el control sobre el correu de Guardiola de Berguedà i la seva privacitat. Això, evidenment, no passa perquè ells ho vulguin, si no perquè les dependències on treballen estan completament obertes al públic, a 50 centímetres de la porta del lavabo públic del ajuntament, sense cap porta que privi l'accés al correu de tots els veïns, amb un estant de fusta on s'hi dipositen documents, certificats, i que no disposa d'un miserable "panyet" per poder tancar la nostre "intimitat". Per tant, qualsevol persona, malintencionadament, podrà mirar, obrir o agafar qualsevol carta de correus violant d'aquesta forma la nostra intimitat.

Així, doncs, el dia 31 de juliol, fart d'aquesta situació i amb un motiu que esgota la meva paciència i acaba amb el meu equilibri emocional, vaig entrar al ajuntament de Guardiola, i vaig poder agafar totes les cartes i documents que em va donar la gana i ho vaig portar tot als mossos d'esquadra, per demostrar de forma fefaent, que qualsevol persona pot entrar a l'oficina de correus de Guardiola i mirar i/o obrir i/o agafar el correu dels veïns del poble sense cap impediment. ( recordo a tothom que els treballadors municipals no son treballadors de correus).
Algú es pot preguntar que hagés passat si qualsevol persona hagués fet el mateix que jo, però no es ves presentat al Mossos??
Per aquest motiu correus em denuncia per furt, i no per robatori ja que només em va caler travessar una porta oberta per accedir a tot el correu del poble sense cap mes impediment per fer-ho.
Que li clar a tothom que la denùncia la va posar correus un cop ja ja havia anat als Mossos a retornar tota la documentació. Per tant si jo no hi hagués anat als Mossos, els de correus i l'ajuntament de Guardiola encara estarian preguntant-se on estaria tota la documentació!! Només aquell que està tranquil amb sí mateix, no te rés a amagar!!
Es una llàstima que els veïns de Guardiola no es plantegin denunciar als responsables de Correus i a l'alcaldessa per aquestes actituts tan poc competents.
Trist que les decisions d'aquestes persones puguin tirar per terra l'esforç de tantes carteres i carters que s'esforcen cada dia per fer bé la seva feina.
Trist que aquestes persones no cumpleixin amb la seva obligaciò de vetllar per la nostre intimitat.

Es prou evident que estic penedit de l'acciò i que vaig obrar massa escalfat i amb falta de seny, però el que si es cert es que ha quedat demostrat una gran deficiència del ajuntament de Guardiola i de Correus.

De perquè l'alcaldessa de Guardiola utilitza els treballadors municipals per fer de vigilants jurats de Correus, fent-los co-partícips d'una responsabilitat que no els hi pertoca, ja en parlarem un altre dia!

En qualsevol cas si que les dos alcaldesses comparteixem un gran honor. Que els seus siguin dels únics pobles al Berguedà on els disseminats no tenen bústies enlloc!! Un altre dia parlarem de que en diu la llei al respecte!
Afegit el 14/08/2009
Comenten pel poble que l'alcaldessa de La Pobla de Lillet critica sense embuts el meu atreviment respecte al tema de Correus de Guardiola. Només aclarir una cosa; Jo no aniré a presó pels meus actes. Jo, segur que no! No sé si altres podran dir el mateix.