Ara farà un any i mig, abril del 2009, que uns quants berguedans vàrem decidir entrar a formar part de Reagrupament Independentiste. Els motius eran evidents; independència, democràcia, assemblearisme i transparència. Ningú et jutgave si les teves idees eran d'esquerra o de dretes. Les seves bases eran un 70% netes de cap motxilla politica i la resta venien d'Esquerra i de CIU, principalment, i algun patriota socialista valent, i amb feina evidenment, que ja s'havia adonat que això del federalisme era una conya marinera! La principal intenció era està al Parlament i poder, d'aquesta forma, proclamar la Independència del nostre pais. Acabavem de trobar la nostra mitja taronja politica!!! Per fí una associació que acomplia els desitjos de moltíssims Catalans!
Desde aquell dia ens varem tornar ferms defensors de Rcat. Vàrem defensar a Rcat, els seus ideals i al seu President. Vàrem fer una gran familia de la que ens sentim, avui encara, super orgullosos, vàrem fer centenars d'amics arrue de Catalunya, vem fer de les xarxes socials i internet la nostra gran eina.
Al Berguedà, la Carme Boixader, alcaldessa de Capolat per Esquerra i membre del grup promotor de Rcat, va anomenar al Quim Espelt, fill de Vilada, Coordinador Provisional de Rcat Berguedà mentre no es feien les eleccions Comarcals. Per aquells dies Rcat estava neixent. Aquell estiu vàrem arranjar el local de RCat Berguedà, propietat de la Carme Boixader i fet per un servidor i algunes joves mans que van vindre a col·laborar. Aquell va ser el primer local de Rcat a Catalunya. Aquella tardor, l'Emili Valdero ja començava a fer actes i jo vaig tindre el plaer d'escoltar-lo a Igualada. Per aquells dies es va fer la 1ª Assemblea de RCat a Barcelona. Va ser espectacular, apoteòsic!! Si a algú li quedava qualsevol dubte dels seus sentiments independentistes, em sembla que aquell dia es van esborrar!!
Al Berguedà mentrestant, en Quim Espelt feina tot el que podia, dintre del temps que li restava com a bon estudiant de Ciencies Politiques que és. Pel 12 d'octubre, dia que el primer poble de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà, feia les Consultes pel Sobiranisme, no teniem res previst. Els cartells no arribaben, i ningú sabia res. Per la tarda del 11 un servidor, fart d'esperar agafa el cotxe, s'envà a badalona, recull cartells i torna ràpid a casa per l'hora de sopar. Al endemà, a les 7 del matí els cartells estaven penjats amb un gran SI i tota Catalunya va poder verue per TV3 els cartells de Reagrupament recolzant la Consulta. El millor de tot es que em va ajudar en Tete, un company de Catalunya Acció!! Unitat!!
15 minuts abans d'entrar al local quedo amb el Quim i l'Anna i alguns reagrupats més al Munich de Berga. Comento que no veig clar al Quim degut a la falta de temps i els hi comento si veurien bé que em presentes jo, ja que disposso de temps i moltes ganes per tirar el projecte endevant. El Quim em diu que pensaba el mateix i que ha ells els hi sembla perfecte. Presento la meva candidatura, l'unica ja que ningú més en presenta cap i sense cap objecció soc triat Coordinador de Reagrupament Berguedà. En aquell mateix instant dic que el meu lloc el veig provisional fins que trobem la persona ideal per ocupar el càrrec. Nosaltres pensavem en aquella persona que deiem abans l'Emili, el Quim i jo.
Pocs dies desprès de les Eleccions va ocorre la pitjor feina que ens podien haber fet. El Carretero diu que plega i tots els reagrupats ens quedem fets pols!! Hores d'insertessa, de dubtes, de desconfiançes. Tinc clar que Reagrupament va començar a morir-se aquell dia.
El responsable d'un projecte com Reagrupament ha de saber governar el vaixell amb una mica mes de responsabilitat. No entrarem a discutir si tenia o no raó, ara mateix això ja no importa. Ho important es que el problema es va resoldra molt malament, tant pels resultats a la premsa com pels resultats dintre dels associats.
Per aquells dies ja comencem a sentir la maleïda frase que tant li agrada utilitzar al Joan Carretero. "A qui no li agradi el que ha passat a Reagrupament, que marxi".
Doncs mentre no hem tingut altre opció ens hem quedat a aquest vaixell, però al vindre l'alternativa ara hem canviat de vaixell. Ningú ens ha vingut a rentar el cervell. Els fets han posat tot al seu lloc.
A partir d' aqui ve la desconecció total, el no saber res de res. Ningú informa de res, la web s'atura i no hi ha cap persona que ocupi el càrrec del Valdero. Hi ha qui opina que aquest carrec te massa poder sobre el territori, però qualsevol comercial sabrà que un territori no s'aguanta sol. El poder d'aquest càrrec depen de la voluntat del president de desentendres del tot o no. Mentres jo he estat cap de vendes per una empresa amb clients per tota espanya, em tocava viatjar, resoldre problemes i augmentar les vendes. El propietari de l'empresa trucava periòdicament als comercials, als clients, i es preocupava del "poder" que jo pogues tindre dintre de l'empresa. Contrastava les informacions que jo li donava. A mi mai ningú de la Junta em va trucar per, primer felicitar-nos, segon per saber com estavem i que ens calia. Si no es controla el territori no es controla res. Si algú creu que l'Emili tenia massa poder això serà culpa del President, de ningú més. En qualsevol cas tots els Coordinadors de Catalunya teniem clar que la manca de la seva figura ha estat un error molt greu i que ha debilitat greument a aquesta associació.
L'última va ser la definitiva. Tercer Congrés de Reagrupament. Es demana la Regeneració política i es fa una llista tancada i a dit. Les persones que representaven al Berguedà, una no venia mai a les reunions ni accions que es fessin, l'altre, de qui en tinc molt bona referència, encara no ha anat al Local de RCat Berguedà. Com podreu entendre això no es gens DEMOCRÀTIC. No comptar amb les persones que treballen no es gaire normal, però així es en Joan Carretero. La resta de la història ja la coneixem tots.
Ara som Solidaris...però sempre independents!!!
